Aquest
dissabte hem realitzat una ruta guiada: “Barcino,
la BCN Romana”. Hem conegut a la nostra guia, la Irene, ens hem col·locat
uns AURICULARS per poder seguir bé l’explicació i ja estàvem llestos per començar a
conèixer LA HISTÒRIA DE Barcelona fa 2.000 anys, en aquella època anomenada Barcino.
L’estructura
de la ciutat de Barcino, fundada al S.I, estava formada
per la plaça principal de la ciutat, el Fòrum, del qual sortien dos carrers
principals en forma de creu, Cardus Maximus i Decumanus, que
conduïen a les quatre portes d’accés a la ciutat.
Hem
conegut les cases d’aquella època, les domus. Concretament hem estat a la
plaça Sant Miquel, on hi havia una de les domus més riques de l’època, fins hi
tot tenia termes romanes pròpies.
Les
domus estaven formades per dos jardins, un d’estiu i un d’hivern. Al voltant
d’aquests jardins estaven situades les habitacions, les quals, aquelles que
estaven pintades eren dels rics i les que eren de paret blanca, eren dels
pobres. Tot el terra de la domus el formava un gran mosaic. En la domus,també hi
havia el triclinium, que era el menjador, on hem après que menjaven
estirats.
Al
endinsar-nos en un dels carrerons, hem arribat al Pati Llimona, on es troba
un centre cívic. Dins aquest centre hem observat restes de la muralla d’aquella
època, hem pogut tocar-la i hem après que les pedres venien des de
Montjuïc. En aquest espai, es troba la Porta
de Mar, una de les portes més importants per accedir a Barcino. Es dóna
aquest nom perquè el mar està a prop i els vaixells arribaven amb mercaderies.
Una curiositat que ens han ensenyat, es que excavant s’han trobat monedes en
aquesta porta, això és degut a que per a poder entrar a Barcino s’havien de
pagar uns impostos.
Al
costat d’aquesta porta d’accés a la ciutat hi havia unes termes públiques.
Aquestes termes servien per banyar-se i també tenien una funció lúdica, la de
socialitzar. Curiós el ritual que seguien els romans: primer acudien a la
piscina d’aigua freda, desprès a la tèbia, passant pel massatge i acabant en la
piscina calenta. A més, disposaven de sauna i banys de vapor. Destacar que els
homes i les dones anaven a hores diferents i per separat.
A més
a més, hem pogut conèixer les seves torres
que eren rodones i ben altes, formaven part de la muralla
de la ciutat i servien per vigilar les afores. La ciutat de Barcino tenia una
per un tema de prestigi, no com a defensa ja que, en aquell període, no tenien
cap enemic.
En
aquella època no tenien esglésies però sí disposaven de temples. A Barcino hi
havia, per exemple, el temple d’August que
vam poder visitar i que estava dedicat a l’emperador que dona nom a aquest
temple. El poble li feia ofrenes, demanant protecció. Una curiositat que ens ha
cridat molt l’atenció, ha sigut la història de la columna viatgera, una de
les columnes d’aquest temple estava situada a la Plaça del Rei. Al
adonar-se’n que era del temple la van transportar pedra per pedra. Actualment
es pot observar el seu desgast per haver estat en contacte amb l’exterior.
Un
element molt important i que cuidaven molt els romans era l’aigua. Els
requisits més importants per crear una ciutat romana era que la ciutat tingués
un bon clima, que hi hagués aigua a prop i que disposés de clavegueram. Gràcies
a la cura de l’aigua i a aquests aqüeductes, les persones que allà vivíem
podien gaudir d’una vida més higiènica i saludable.
Un
altra curiositat que ens ha sobtat ha sigut saber que l’aigua provenia de
Montcada, que arribava a la ciutat i es distribuïa a partir d’aqüeductes. Hem
pogut veure restes a prop, en la Plaça 8 de Març.
Els
romans emmagatzemaven l’aigua als Castelum Aquae. A la ciutat de Barcino,
es podien trobar en dos punts de la ciutat, en la Plaça Nova i en la Porta
del Mar.
Per
finalitzar la nostra ruta guiada, hem estat visitant les restes de tombes que
hi han al centre de Barcelona, a la Plaça Vila de Madrid. Hem après que les
tombes estaven situades fora de la ciutat, ja que els romans deien que una
persona morta podia provocar infermetats, epidèmies, etc. i perquè així es podria mantenir el seu record. Les
persones que entraven a la ciutat, podia veure les làpides i llegir els missatges
que estaven escrits al seu costat. Un altre peculiaritat de tot això és que les
persones més riques estaven sepultades més a prop de la ciutat, eren
incinerades i dipositades en urnes. Les
que eren més pobres, s’enterraven més lluny de la ciutat i amb una moneda sota
la llengua. Aquesta moneda o óbolo servia, segons les creences
d’aquella època, per a pagar a Caronte, el barquer d'Hades, l'encarregat de guiar les ombres
errants dels difunts recents d'un costat a un altre del riu Aqueront, per tal
que les seves ànimes poguessin descansar en pau.
Aquí
acaba la nostra ruta guiada per el centre de Barcino, agrair a Cultruta i a la Irene, la nostre guia, el tracte rebut.
Ha estat molt atenta amb els nois i noies! Ens ho hem passat molt bé i tot plegat
a estat força interessant! Ara ja sabem una mica més de la nostra cuitat i dels
nostres avantpassats.
